40è aniversari

No té massa a veure amb Solanell però em fa il.lusió posar un poema que m'acaben de regalar la meva mare i l'Evelio i que m'ha emocionat profundament. Molt sovint em pregunten quants anys tinc Què importa això! L'edat en que puc cridar sense por al fracàs, o al desconeixement. Tinc l'experiència dels anys viscuts i la força de la convicció dels meus desitjos. Que importa quants anys tinc! No hi vull pensar Uns diuen que sóc vell i d'altres que estic en el moment més àlgid Però no és l'edat que tinc, ni el que la gent diu, sinó el que el meu cor sent i el meu cervell dicta. Tinc els anys necessaris per cridar el que penso, per fer el que vull, per reconèixer els errors passats, rectificar camins i aetsorar èxits. Ara no tenen per què dir: ets molt jove, no ho aconseguiràs. Tinc l'edat en què les coses es miren amb més calma , però amb l'interès de seguir creixent. Tinc els anys en que els somnis es comencen a acariciar amb els dits, i les il.lusions es converteixen en esperança. Tinc els anys en en que l'amor, a vegades, és una boja flamarada ansiosa de consumir-se en el foc d'una passió desitjada. I d'altres una sensació de pau, com el capvespre a la platja. Que quants anys tinc? No necessito amb un número marcar, doncs els meus anhels assolits, els meus triomfs obtinguts, les llàgrimes que pel camí he vessat al veure les meves il.lusions trencades... Valen molt més que això. Que importa si en compleixo vint, trenta , quaranta o seixanta!! El que importa és l'edat que sento. Tinc els anys que necessito per viure lliure i sense pors. Per seguir sense temor pel sender, perquè porto amb mi l'experiència adquirida i la força dels meus anhels. Quants anys tinc? A qui l'importa! Tinc els anys necessaris per a perdre la por i fer el vull i sento. P. Neruda

2 comentaris: