Comencen els accesos

Ja fa uns 45 anys els de cal Gironi van fer una pista per poder accedir amb cotxe a la seva casa i pallers. Per aquesta pista hi passaven carros i inclús hi va arribar a circular un land rover  conduït per  l'últim habitant del poble, el Sisco de cal Gironi, testimoni d'aquests fets narrats  ,que per cert, va marxar del poble perquè no hi havien dones i com ens va dir durant un dinar a cal Butxaca, "la va trobar i encara la conserva!


pitja aquí per veure el tall: http://www.pirineustelevisio.com/tag/solanell/


UN ARQUITECTE REVIU SOLANELL, EL POBLE DEL GALL NEGRE


10-09-2010


Cap a l’any 1920, un grup de xolladors d’ovelles de Cal Gep, al poble de Solanell, entre els quals hi havia l’Agustinet, de Pallerols del Cantó, cantaven i feien xivarri davant de l’església de Sant Julià. El capellà, que en aquell moment deia missa, va sortir a increpar-los però el grupet va respondre amb una cançó picant sobre mossèn Antoni i la seva majordoma. El rector els va fer fora a garrotades.


L’Agustinet, que era un excel·lent acordionista, va compondre la cançó del Gall Negre. La lletra i la melodia popular ha arribat fins a l’actualitat. La cançó, amb gairebé un segle, no s’ha perdut. En canvi, l’església i el poble de Solanell estan pràcticament en runes.


Solanell, un poble fundat l’any 839, va ser un dels més grans de la vall de Castellbò. Fa uns 70 anys hi vivien unes 200 persones. Els habitants, farts d’esperar l’electrificació del poble, van anar abandonant Solanell. L’any 1972, quan va arribar l’electricitat, només hi quedaven alguns pagesos i masovers. L’any 1976 el poble va quedar despoblat del tot.


Fa cinc anys, un jove arquitecte de Tarragona el van engrescar per participar en un projecte de rehabilitació d’un petit poble deshabitat del Pirineu. L’arquitecte, Saül Garreta, s’hi va apuntar. Però la iniciativa es va desinflar i es va quedar sol. No obstant això, Garreta no va desistir i ja és el propietari del 70% de les cases. La compra no va ser fàcil ja que va haver de negociar amb els hereus de les cases, entre els quals hi havia set cosins germans.
Ara ha començat a arreglar el camí d’accés al poble perquè està impracticable. Solanell és tan sols a 6km de Castellbò però només s’hi pot arribar amb un tot terreny. Per tant, el principal és l’accés rodat a peu de poble i l’electrificació.


Amb l’abandonament del poble, els pals de llum han caigut. Per tornar-ho a posar a punt, Fecsa demana 120.000 euros. El noi de Tarragona, com se’l coneix a la vall, ha demanat una subvenció a la Generalitat i un Pla d’Electrificació Rural.
La feina de rehabilitació serà llarga i feixuga. Però Garreta no desisteix i té molts projectes per recuperar Solanell. L’arquitecte ha creat un bloc a internet on explica l’evolució del projecte i ha penjat una demostració virtual de com s’imagina el poble.


Accés rodat, llum i aigua. És el bàsic per recuperar el poble. D’aigua n’hi ha. I molta. A l’entrada hi ha una font natural que mai s’ha assecat. I Garreta ha fet pujar un especialista a Solanell que ha certificat que hi ha molta aigua subterrània. Per tant, l’aigua es podria extreure de pous.


Garreta té molta feina a Solanell. Les cases estan en ruïnes, molt més que fa cinc anys, quan va conèixer el poble per primera vegada. L’església, cèlebre pels fets que es narren al Gall Negre, sobreviu a la degradació total.


Però la il·lusió i les ganes de tornar a donar vida a un poble del Pirineu no faran desistit el noi de Tarragona.

Lucy Rees , Raquel Villares,i el Projecte dels Pottokas






http://www.lucyrees.com/
Vols conèixer que fa i qui és la Lucy Lees? pitja aquí

Amb la reconeguda etóloga Lucy Rees i la Raquel Villares estem estudiant la possibilitat de implantar el projecte dels PottOkas en les montanyes de Solanell

Lucy Rees


Raquel Villares


Enero 2.011


Sumario:


Propuesta: La continuación y el desarrollo de un proyecto ya iniciado, viz.: el mantenimiento de una manada de caballos primitivos (el pottoka vasco) en el monte sin ningún manejo, como se fueran salvajes, con fines científicos y educativos.


Se precisa: una zona de monte, mínimo 500 ha, donde no hayan otros caballos.


Razones para el proyecto:


a) no existe en Europa una población tal de caballos que se pueda usar para estudios etológicos (estudios del comportamiento de los animales salvajes).


La etología equina es un asunto de interés creciente tanto en las universidades y la investigación científica, como por los aficionados al caballo.


b) La conservación y estudio de una raza muy primitiva y especial científicamente.


Financiación actual: El proyecto se auto-financia por los cursos que damos, ya que no se paga renta por el uso de la finca.


Beneficios para la zona:


a) el prestigio que supone este proyecto de etología y conservación y el interés que generará;


b) atracción de alumnos hacia los cursos, con sus necesidades de alojamiento y comida;


c) limpieza del monte y los bosques, reduciendo el peligro de incendios;


d) posiblemente, la creación de un centro de alojamiento, estudio e información, con los ingresos y trabajo que éste supondría.







NOVEMBRE 2010









 Els meus amics Feng, Li i companyia.....Un treball de xinos!!
L'Enric de can LLehïr
En Juan Butxaca  i el seu nebot , Aleix l'amo de la montanya!!
Ull amb el nogué de cal Gironi!!
l'amiga Maica d'Andorra i  la meva mare  provant la pista quasi acabada!!
 

El molí , a central i el pont de fusta

http://picasaweb.google.com/solanell/ElMoliLaCentralIElPontDeFusta#


Aquestes fotos corresponen a l'antiga central elèctrica i al molí. A Aquets prats s'hi pot arribar en cotxe a través d'una pista que surt just uns 300mts abans d'arribar a Solanell.  Aquesta pista la va obrir en Juan Butxaca per al de treure la llenya. Just abans d'arribar a la central hi trobareu un  monumental nogué a ma esquerra. Cal baixar amb un bon 4x4. Des d'aquí tot atravessant el pont podreu agafar una pista senyalitzada i acondiacionada pel Parc natural de l'Alt Urgell,  que ens porta cap a Sendes i altres contrades

JA SORTIM A WIKIPÈDIA!



".......Solanell és un nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò, a l'Alt Urgell. Actualment el poble es troba despoblat, però el 1857 havia arribat als 107 habitants, 26 el 1960 i 8 el 1970. .........Rehabilitació
Actualment està en projecte la rehabilitació del poble, encara abandonat. El projecte l'està duent a terme el tarragoní Saül Garret Puig, que ha comprat dos terços del poble quaranta anys després de l'abandonament. A l'agost del 2010 s'han iniciat les obres del camí d'accés i que posteriorment el precediran la reconstrucció del poble.[3]........."