Quan la carme em va llegir aquest poema de Senyús, un poblet de la vall de Cabó, va ser tanmateix com si em parlés de Solanell

OLORS

 
Quan la ment camina per vells temps
reviuen els records
que es gronxen en el bressol
de les terres de la vall,
en els camins,
els carrers i els raconets
les boniques violes de la primavera ,
l’ olor d’ un pom de roses acabades de collir
damunt la taula de noguer.
Una olor inconfusible
desprenen les teves cases, Senyús
que en el mirall del temps s’ hi reflecteixen
com a poms de roses del roser.

 
CARMEN ESPLUGA


WEBS INTERESSANTS

Us linko unes webs molt interessants que m'ha enviat la Maica d'Andorra . Està clar que el futur d'aquestes valls s'ha de reinventar i el que no pot ser es que la gent de les ciutats volguem gaudir d'uns paissatges autèntics i poc desenvolupats però per altra banda no contribuïm econòmicament perquè això sigui aixi. S'han de buscar fòrmules imaginatives. NOUS AIRES NOVES MANERES!!