t'estimes el teu cavall?; Amas a tu cavallo?;Love your horse?;Aimez votre cheval?; الحب الحصان الخاص بك؟

T'imagines un lloc millor pel teu amic?
Te imaginas un sitio mejor para tu  amigo?
Can you imagine a better place for your friend?

Pouvez-vous imaginer un meilleur endroit pour votre ami?
يمكنك أن تتخيل مكانا أفضل لصديقك؟

Любовь ваша лошадь?
Можете ли вы представить себе лучшее место для вашего друга?

あなたの馬を利用しています?


あなたの友人のためのよりよい場所を想像することはできますか?
愛你的馬?


你能想像一個更好的地方為你的朋友?
Ame o seu cavalo?


Consegue imaginar um lugar melhor para o seu amigo?




Lucy Rees i l'editorial Setzevents

Els temps difícils que estem atravessant obliguen a relentitzar tota la planificació , però tot i així és molt probable que el proper estiu hi comenci a haver certa activitat a Solanell. Per una banda Lucy Rees m'ha dit que iniciarà el projecte Pottokas i també podria ser que la genuïna editorial Setzevents traslladi part de la seva activitat al poble .
És important aconseguir dur a terme l'obra civil que tornarà l'electrificació mb la intenció que en un un futur hi poguem connectar l'energia de producció pròpia, hidràulica, eòlica i solar.. Un cop assignada la subvenció del PERC del 50%, estem pendents de  FECSA- ENDESA i de signar un conveni amb l'Ajuntament de MOntferrer per ta d'iniciar les obres que retornaran l'energia a Solanell. Tant debó sigui l'inici de petits esdeveniments que totnin la vida a aquest llogaret de l 'Alt Urgell.
http://www.setzevents.cat/pag_nosaltres.html


Recreació Virtual d'una part del poble

Bon dia us deixo aquest video amb la recreació virtual d'una part del poble del Solanell. Agraeixo els vostres comentaris.

Entrevista a la revista "Viure als Pirineus"

Bon dia aquí us deixo l'entrevista que hem van fer públicada el passat 26 d'agost a la revista VIURE ALS PIRINEUS, tambè la podeu consultar a la seva web www.viurealspirineus.cat.

Patrimoni

Comencen les obres de millora del camí d’accès al poble de Solanell



Fotografia relacionada amb la imatgeSaül Garret Puig
Garret s'ha proposat tornar la vida a un petit poble carregat d'història. Per fer-ho possible, les primeres infraestructures que vol dur a terme són acondicionar l'antic camí d'accés a la vila i dotar el poble de les instal•lacions adequades de llum i aigua. Una vegada aconseguits aquests tres requisits essencials, començaria les obres de reconstrucció de les cases utilitzant els materials de la mateixa zona, amb el compromís de respectar al màxim possible l'essència del poble. 



Solanell es troba a sis quilòmetres de Castellbó, unit per una pista forestal bastant farragosa que no dona una traça definitiva fins poc abans d'arribar al poble. El camí original no arribava a fer dos metres d'amplada, però la rehabilitació que comença ara té previst fer-lo de quatre, per tal que hi puguin accedir sense dificultat tota mena de vehicles. L'acondicionament d'aquesta pista d'entrada a Solanell permetria començar la reconstrucció de les cases, dels cortals i de l'esglèsia romànica del poble. 
Un cop reconstruït, la il•lusió d'en Saül és fer una vila on algunes famílies hi visquessin tot l'any, treballant de agricultura ecològica, de la ramaderia, organitzant sortides a cavall, senderisme,... és a dir, que s'encarreguessin de la gestió de les cases dedicades al turisme rural. També voldria habilitar alguns dels habitatges com a casa de colònies, sales de convencions i estudis per a la inspiració de pintors, escriptors i músics.
Aquest projecte d'en Saül Garret de rehabilitació del poble de Solanell es pot consultar al seu blog:solanell.blogspot.com.
Solanell



Del petit poble de Solanell se'n tenen les primeres noticies per I'Acte de Consagració de la Catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell I'any 839. En un principi va pertànyer al Vescomtat d'Urgell, sent en aquell moment part de la Vall de Castellbó, i, al llarg dels temps, el poble ha estat escenari d’esdeveniments històrics de diferent categoria.
Els càtars hi van tenir un cert protagonisme quan fugien de la creuada contra els Albigesos i, també s'hi ha d'afegir, que la seva situació estratègica, a poca distància de la frontera amb Andorra i França, va propiciar que els vilatans poguessin fer-se un sobresou amb el contraban, ja fós directament o amb intermediaris. Desprès de l’última Guerra Civil, el maquis també van adquirir un cert protagonisme refugiant-se en ell escapant de les tropes nacionals.
Malgrat tot, Solanell va ser un poble relativament gran, aïllat, però extens. A començaments del segle XX, encara tenia una trentena de cases, però amb tot, cap a la dècada dels anys seixanta i setanta els seus habitants van decidir, com a altres pobles de la comarca, marxar cap a la capital. Anys enrere, el poble havia arribat a tenir més de cent setanta veïns, però la manca de serveis (havien de baixar a Castellbò per anar a l'escola i el metge més proper era a la Seu d'Urgell) i d'una carretera en condicions, els va anar impulsant a marxar.
Avui en dia queda un petit retall de la seva cultura en forma de cançó gràcies a l'Agustinet de Pallerols del Cantó, un jove xollador d'ovelles, músic acordionista, que arran d'un incident amb el capellà del poble cap a l'any 1918-1919, va decidir fer una cançó que per tradició oral ha arribat fins als nostres dies, el Gall Negre.

El Gall negre i altres webs interessants

En aquest enllaç s'explica els orígens de la cançó popular del Gall Negre. Aquesta cançó encara molt popular avui en dia, té els seus orígens en el poble de Solanell i properament penjaré videos on els protagonistes autèntics d'aquesta meravellosa història narren en primera persona els aconteixements.
Persones que hi van ser presents en el moment que l'acordeonista , el cosi del Juan, L'Agustinet de Pallerols es va inspirar per crear aquesta entranyable cançó.





















El gall negre en la sèrie de Ventdelplà


Més Imatges del Pirineu i de Solanell
Gravats Rupestres en Solanell

Carlos Mesa i Solanell

"Planeta insólito" es el primer ensayo de Carlos Mesa en el mundo del misterio, fruto de su recorrido por más de 30 países en busca de lo inexplicable. Como bien nos recuerda el autor en su prólogo, tuvo la oportunidad de su-mar kilómetros a sus espaldas como reportero de una conocida editorial de revistas durante más de 10 años, des-pués de los cuales se retiró por temas personales. Fue hace dos años, a raíz de una convivencia con el pueblo de los tuaregs, que conoció las pinturas del Tassili, y volvió a escribir en su propio blog personal en Internet.


La mayoría de los textos que nos encontramos en este libro son datos ampliados de lo ya publicado en su blog, pero no por eso pierden su encanto. En esta obra se trata, entre otros temas, sobre los avances tecnológicos del antiguo Egipto, las enigmáticas pinturas del desierto del Tassili, los lugares terroríficos de las leyendas medievales de Catalunya, la búsqueda de brujas en lagos remotos de Andorra o las cuevas de Zugarramurdi, los secretos de la antigua estación de tren de Canfranc, se analizan los sucesos de pueblos abandonados como Solanell o la for-taleza inexpugnable de San Cristóbal, y se narra la verdad de los linchamientos en el barrio judío de Barcelona.
 
http://www.carlosmesa.com/