Entrevista pel Diari Segre 15-12-2011

Aquesta és una entrevista que em va fer el Diari Segre pel dominical del passat cap de setmana. Finalment no vaig quedar massa satisfet amb el resultat final. En tot transcric les preguntes que em van fer i les meves respostes originals. Al final també transcric l'escrit que vaig fer al Diari després de veure la publicació.


- Per què recuperar un poble?
Bona pregunta,  Perquè és una oportunitat de fer les coses diferents. Vaig començar amb  el projecte per casualitat . En un primer moment la meva perspectiva era molt més professional i menys implicada emocionalment, és a dir la d'un jove arquitecte a qui li proposen rehabilitar tot un poble. Com us podeu imaginar era una idea del tot suggerent. Una cosa va portar a l'altre i finalment els companys de viatge es van ananat desanimant. Amb tot això em va coincidir amb una de les millors époques del nostre despatx professional Garreta-Arquitectes, la qual cosa em va permetre invertir en la compra de propietats i així fins a ser propietari d'aproximadament  dos terços del poble. La última propietat  ha estat una permuta signada amb una família de Vilafranca amb els que hem fet molt bona amistat i amb els que m'he compromés a fer-lis una casa.
Amb els anys i les experiències viscudes ha anat variant la meva idea . Ara va més enllà de reconstruir unes quantes cases. Es tracta d'assajar un altre manera de fer i de viure  , segurament amb una certa visió utòpica o ingènua que desde petit, he tingut de la vida. Voldria aconseguir una barreja entre les maneres tradicionals de viure de la muntanya amb noves fórmules basades amb el turisme rural i amb tot el que té a veure amb el món de la cultura i l'art. A prop de Solanell hi han exemples molt il.listratius que demostren que això és possible. Farrera, Ossera, Arsèguel en sónnuns bons exemples.
- Quins serveis té per assegurar que es pot viure còmodament? (internet, llum -que ja sé que sí-, aigua, etc).
Doncs de moment he rehabilitat un paller que ja té aigua, llum i internet. La llum està preparada per donar subministre a tot el poble i el tema de l'aigua es capta de diverses fonts que brollen de la roca. De totes maneres a la llarga i a mesura que es vagin reconstruïnt cases segurament l'haurem d'anar a buscar al naixement del riu Solanell o bé fer un pou . En francisco Gomà , el saurí de la Vall, ja m'ha dit que el millor lloc és a la plaça del poble.
-Com són els accesos? A quina distància està Solanell de Montferrer  i Castellbó o del centre urbà més proper?
A Soanell s'hi arriba des d'una pista de terra d'uns 5,6 km que surt de Castellbó. Castellbó està a uns 12 km de la Seu d'Urgell. La pista la vm arranjar fa poc però les fortes plujes de fa un parell de setmanes la van espatllar una mica. Espero que quan Solanell comenci a tindre habitants un altre cop, les administracions ens deixin la pista en condicions.
- Crec que una de les teves condicions per a què la gent s'hi instal·li és que hi visquin tot l'an. Tu també ho faras? viure tot l'any? quin serà el teu paper al poble?
Bé la veritat es que no es ben bé això . El que tinc clar és que no vull que els habitatges tinguin una baixa intensitat d'ocupació ja que això m'impossibilitaria que els projectes que tinc pensats o d'altres que puguin sorgir funcionin. Si no aconsegueixo que a la llarga Solanell tingui una certa massa crítica de gent, no serà possible que la persona que ven verdures es guanyi la vida, o per exemple que en Ferran Cusidó, que vol tornar a fer passtisseria tradicional no tindrà prou gent per vendre-lis  el pa i els seus pastissos artesanals.
En el màster que vaig fer d'urbanisme i durant gran part de la meva carrera prfessional he pogut adonarme'n que en gran part la fonts de molts dels nostres problemes com  l'elevat atur actual, provenen d'un malbaratament del sòl i dels recursos limitats. Sembla que ens haguem oblidat que l'home primer va menjar i beure però aue pràcticament la següent necessitat vital era la de abrigar-se amb roba i amb un refugi-casa. Aquets darrers anys la necessitat vital de l'habitatge s'ha convertir en un producte financer poc eficient i poc equitatiu. És una vergonya que entre tots  i en especial la classe política i les entitats financeres haguem permés que el motor econòmic del païs sigui el "totxo" i que actualment hi hagin més de 3,5 milions d'habitatges buits i tot això mentre que en Espanya cada dia es produeixen més de 300 desnonaments , molts per entitats bancàries que han estat rescatades per l'estat.
Esclar que nosaltres com a arquitectes també hem participat de la festa i potser ara ens toca reinventar-nos i fer noves propostes, que no es basin en el consum desaforat d'aquets últims anys . En Durban ja ningú qüestiona que els rcursos són limitats i que el creixement ilimitat ens aboca a l'autodestrucció. Com és de llògica pura els paisos emergents no estan disposats a cceptr que els darrers 50 anys un 20% de la població hagi estat vivint amb un 80% dels recursos en detriment de l'altre 80% que ho ha estat fent amb el 20%. Tothom coincideix amb que si  5.600 milions d'habitants es posen  a consumir el mateix que el que consumim un europeu mitjà, en pocs anys el mòn fotrà un pet com una aglà. Però esclar a, amb quin dret se'ls pot dir, ara que tot just estan assolin millores de vida i de drets humans, que han de seguir com abans i tot això mentre els paisos desenvolupats no som capaços ni de destinar el 0,07% i en canvi cada dia es destinen més recursos a rescatar bancs i a fer cada dia la pilota més gran.
Amb tot això vull dir que cal assajar nous models de propietat que facin un ús coherent dels recursos i que convisquin amb armonia i respecte amb el seu entorn.  Hem d'aconseguir que la petjada humana no sols no empitjori l'entorn sino que el millori.
Amb aspectes més tècnics Ara mateix acabem d'aprovar el instrument que ens permetrà posar la base legal que concreti totes aquestes idees.  Ara fa dues setmanes vam aprovar junta de comepnsació que ens permetrà parcel.lar i tractar aquest tema. Una primera idea que tenim esbossada és la de vendre paquets de dies a l'any a un preu raonable. Per exemple comprar uns 90 dies a l'any d'una casa com la  que actualment estem rehabilitant podria costar uns 25.000  amb la condició que els dies que el propietari no hi volgués anar l'hauria de posar a lloguer a través d'un portal web únic , on administrador com qualssevol altre propietari amb una màxima transparència. L'empresa Reviure Solanell es quedaria un petit percentatge per la gestió del lloguer i promoció turística del poble. Un cas diferent seria la part del poble dedicada a la producció artística en la que estem buscant fórmules per facilitar que artesans, músics, pintors, escultors, escriptors,  etc puguin tindre uns espais de producció a un preu molt assequible. La idea és que l'afluència de turisme rural i la celebració d'esdeveniments culturals i artístics  subvencionin la major part d'aquets tallers/habitatges. La resta s'hauria de poder pagar amb part de la  producció artística que generéssin. Bé, com ja he avisat tot plegat té un punt de socialisme utòpic que espero acabi millor que la desapareguda ciutat d'Icària.
Les primeres residències estarien reservades a les famílies que visquèssin en el poble com podrien ser professionals lliberals, ramaders, agricultors, masuves, guies de senderisme, i d'activitats de lleure, etc.
La meva idea és passar llargues temporades al poble sense desantendre el meu despatx professional ubicat en Tarragona. El meu paper en el poble serà el de prpietari majoritarimfins que tot això que us he explicat comenci a funcionar. Aleshores seré un vilatà més on si tot va bé passaré gran part de la meva vida envoltat de la meva família i  de gent que de ben segur valdrà la pena. La meva funció actual és la de convèncer que calen propostes noves per lluitar contra la crisis actual i que tant sols amb models nous i agoserats aconseguirem adaptants al canvi sistèmic que estem vivint.
-Quantes cases estas reformant? d'on surten els diners?
Doncs la veritat es que despres de comprar les cases, fer una pista d'accés al poble,fer tota uns nova linea electrica fins a Solanell i rehabilitar el primer habitatge, ja no en sortiran gaires més, doncs la meva activitat professional que és la font dels meus ingressos està , com tots sabeu, en hores baixes.
- Les cases seran de venda o de lloguer?
Propietat compartida i lloguer. Condicions preferents pels artistes de reconeguda trajectòria.
- Ha rebut propostes de projectes interessants. Quants? Em pot comentar algun d'aquests projects?
Doncs n'he rebut un grapat tot i que totes necessiten una primera inversió que en aquets moments no puc assumir.
En Javier la seva dona i la seva filla estan valorant la possibilitat d'anar a viure a Solanell per criar vedelles ecològiques. Actualment està combinant la seva activitat de soldador. Ala petroquímica amb els estudis de pastor. Ell ja té un parell d'anys d'experiencia al pallars.
En Manel subirats de l'editorial Setze Vents m'ha proposat interessantíssims projectes sobre la qustòdia de cavalls i la cria de Halfingers.
L'ennólog Meritxell Pallejà està estudiant la possibilitat de tornar a plantar vinya.
Amb el Jose i la Irene estem valorant la possibilitat de fer de masuves  i fer un hort ecològic.
El pastisser Ferran Cusidó està interessat en fer-hi passatisseria tradicional que repartiria per tota la vall de Castellbó.
Amb el prestigiós violinista Evelio Tieles organitzarem cursets intensius de música clàssica.
Amb l'ambientòleg Xavier Cazorla  estem començant a estudiar diverses propostes de dinamització  de la vall com la posada en valor dels diferents senders que passen per Solanell com per exemple la ruta dels Bandolers. També ens em plantejat fer una cessió d'ús al parc natural de l'art Urgell d'uns 6 cortsls, un molí, i una mini central hidràulica ue tenim a les afores del poble perquè s'hi puguin desenvolipar activitats com refugis o centres de interpretació de la natura.
Un altre projecte ue volem desenvolupar a curt termini i que fa temps ja vam comentar el Bisbat de la Seu, és el de Consolidar l'esglèsia de Sant Julià i arranjar el cementiri tot fent-hi un accés amb aparcament i amb un mínim d'enllumenat.
Amb l'enginyeria Foresab tenim. Amitges un pla d'ordenació forestal que planteja la conservació de la flora i la fauna així com la recuperació del camps agrícoles.
Amb la reconeguda etòloga Lucy Rees hem estat parlant sobre la possibilitat de deixar anar en estat lliure a una manada d'uns petits cavalls anomenat Pottokas pel seu estudi en estat salvatge. Aquest projecte aniria acompanyat d'una aplicació informàtica que et permetria apadrinar un d'aquets cavalls i anar a visitar-lo sempre que volguèssis.
A nivell cultural el reconegut músic Artur Blasco d'Anrsèguel està recuperant les tradicions populars de la canço del Gall Negre de Solanell.
A part de tot això diverosos a professionals com fotògrafs, dissenyadors, fisioterapeutes o aficionats als esports de muntanya s'han interessat pel futur de Solanell arrel de les recents notícies aparegudes en els mitjans. Una idea molt intressant de la Marga  de Cubelles és fer cursets de musico-teràpia pràctica molt reconeguda en Brasil.
També hem parlat amb la botiga de Tarragona greencity sobre la possibilitat de llogar vehicles elèctrics i organitzar excursions per la muntanya.
Un conegut restaurador Andorrà està estudiant la possibilitat de posar un restaurant de muntanya tot i que la conjuntura econòmica no és la més favorable.
Hi han una proposta del filòleg Lluis Martí Olfers de montar una escola d'espanyol per a extrangers.
El problema de tot plegat és com no podia ser d'altre manera , l'econòmic. Qualssevol d'aquets projectes requereix d'una inversió inicial de la

-En aquest sentit, per telèfon m'ha dit que l'allau de propostes l'ha "obligat" a organitzar-se, a què es referia?
Bé , doncs que m'ha obligat a concretar. Jo fins ara tant sols pensava en com fer arribar la  llum a Solanell o en com arranjar la pista per poder transportar materials amb un camionet i així poder rehabilitar el primer paller.
-Quins plans té? tipo lo de les bicis elèctriques... per a què i per a quan?Les bicletes elèctriques estant sorgint amb força a la vall i si tenim en compte que Solanell es troba enmig de tres grans rutes però amb un desnivell considerable tenim que aquest tipus de vehicle pot ser una excelent manera de conèixer paratges molt desconeguts i poc explorats de l'alt Urgell. Estic en tractes amb diverses empreses com greencity de Tarragona per concretar el projecte. Estic segur que pot ser un bon complement a l'esquí i de fet una de les idees és anar a esuiar a les pistes de sant joan de l'erm amb bicicleta!.

-Quan calcula que hi podrà estar vivint algú? La setmana que ve. De fet ara estem acabant de instal.lar el parquet i aquest pont hi passaré les primeres nits amb el meu fill Martí. La meva dona encara no s'atreveix amb la Joana que tot just ha fet un any.
-En quina fase del projecte es troba?Al començament, tot i que considero que  els avenços dels últims dos anys han estat extraodinaris doncs s'ha consolidat la situació urbanística i legal i s'ha portat la llum.
Ara estem valorant la reforma d'un local perquè s'intsal.lin uns amics meus que col.laborarem amb la dinamització del poble i que si tot va bé, seran els primers nous habitants de Solanell. Ara bé, a partir d'ara caldrà buscar noves fórmules de finançament doncs ara mateix les meves possibilitats pesonales són força limitades.
Molta gent se m'ha adreçat per demanar-me feina  o per integrar-se en el projecte des del
Començament . El problema és que ara mateix no estic en disposició d'oferir el que la majoria de gent em demanda. L'altre grup de gent, naturalment més reduït, em demana per comprar alguna propietat per arreglar
-Compta amb d'altres inversors?Doncs de moment  l'únic inversor que hi ha hagut és el propietari de l'altre 30% que m'ha ajudat a pagar la part no subvencionada de la llum i que porta la mateixa linea que jo. També  el meu pare que m'ha donat recolzament econòmic en els moments més complicats. Espero que a partir de les condicions actuals algú s'atreveixi a confiar en aquest projecte. Entenc que el tipus de inversió es tot el contrari a la d'un producte financer com per exemple comprar deute sobirà Italià a un interés del 7%, doncs la inversió serà en economia real, tangible, de la que es tindrà absolutament tot la informació dels comptes d'explotació i en la que s'hi podrà tindre un paper pro actiu .També serà una inversió amb un component social importantíssim doncs Solanell no preten ser Un projecte autista respecte la resta de la vall sinoò tot el contrari.  Molts Petits inversors amb Tècniques com el micro-funding poden ajudar a que es materialitzin tots aquets projectes d'una manera  bastant ràpida. Modelsmde gestió com la de la banca ètica Triodos o corrents de pensament com la del gurú de la societat de informació Manel Castells o l'economista Manel Castells són models de inspiració que segueixo d'aprop.
Vull pensar que existeixen inversors que no es fixen tant sols en els interessos sinò que també els importa saber que es fama amb els seus diners d'una manera transparent i honesta. Inettirmen Solanell És una manera d'ajudar recuperar la prosperitat d'una vall que és el bressol Catalunya, del vescomtat de Castelllbó, dels catàtars i d'una tradició cultural que mai s'hauria d'haver perdut. El comte Arnau de ben segur que li agradaria la idea.


ESCRIT AL DIARI DESPRÉS DE VEURE LA PUBLICACIÓ:
Hola Lorena,
Gràcies per l'article, al final ja he pogut aconseguir el diari. El que no sabía és que primer sortia en Joan Nadal amb Llirt i dient coses com el tema de segona residencia, músics, multipropietat etc. Temes principals del meu projecte. Quan va sortir a Tv1 tant sols va parlar  del projecte de meditació dels Xinesos.
Tampoc han sortit les últimes fotos que et vaig enviar amb la casa quasi acabada i la plaça amb la gent i el dinar .El tema dels diners que m'he gastat posa que són 70.000 eur quan tant sols de la llum ja n'he pagat 79.000eur. El tema de la multipropietat no s'acaba d'entendre...tal com es parla de Llirt sembla que estigui en una situació semblant i no té res a veure doncs jo tinc el poble inclós en el pla general, aigua, llum i és 4 vegades més gran que llirt. També crec comparant l'un i l'altre sembla que Solanell estigui al mig de la muntanya i de fet està a 5,6 km de Castellbó i Castellbó de La Seu a 13km, es a dir 18,6 km i no els 24 que diu l'article. Si m'asfaltèssin la pista  desde la Seu s'hi arribaria en 20 minuts.
 T'agraeixo sincerament l'article i la difussió però un altre cop voldria controlar millor el resultat final i saber si he de sortir amb un altre poble .
www.garreta-arquitectes.com
Solanell Taller d'Arquitectura S.L.P.U

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada