19 de febrer de 2011 - Els exploradors del Solanell

Ahir després d'anar al pediatra per un petit susto que finalment no va ser res, els exploradors del Solanell vam demanar permís a l'Alba de la tortuga pirulina per no anar a classe el divendres i així poder explorar Solanell. Vam arribar sobre les 9 de la nit a cal Butxaca, on l'Angelina i l'Angels ens van tractar de maravella com sempre. Després a dormir a la furgo , ens vam aixecar a les 8am. Una petita exursió al riu, uns contes   i  el Martí s'enfunda el seu tratje vermell preparant-se per la dura jornada d'exploració. Anem a esmorzar a ca la Dolors. Fem temps esperant a un camió que ve de Tarragona, carregat amb una trentena de bigues de fusta melis i unes 5 portes antigues que intentarem aprofitar. El camió és conduït pel Jose Luís i el Diego. Dos nois molt amables  que  ens acompanyen a inspeccionar la pista de Solanell per tal de comprovar si el camió pot pujar fins al poble. Als 100 mts ja  veuen que no és possible , però tot i així decidim seguir l'excursió per ensenyar-lis la primera borda que volem consolidar. El Diego hi enten força de construcció i ens dona bastants consells  per organitzar les obres amb la màxima eficiència i estalvi econòmic. Tornem del poble, ells descarreguen el camió i els exploradors decidim anar a altres contrades a veure neu. Arribem sobre les 14:30 a San Juan de l'Erm, al refugi de la basseta, on dinem un bon plat  de macarrons i un tall e llangonissa. Després , el txon , l'explorador petit i jo,  anem amb trineu l'explanada que hi tot just davant del refugi. Després d'unes rialles i una petita migdiada al sostre de la furgo-exploradora amb llegida de contes inclosa, ens disposem a anar a Turbiàs a visitar als nostres amics Irene i Jose, encantadors com sempre. Ens indiquen on trobar als famosos Pratgi Merlotti i la Raquel que ens acullen  a casa seva i ens tracten com si fòssim de la família. Mentre l'explorador petit fa bona feina amb un sortit de galetes que li ofereix la Raquel en Pratgi m'explica anècdotes i històries interessantíssimes sobre la vall de Castellbó i sobre Solanell i les seves gents. Ens despedim i tot just engegar la furgo , l'explorador petit es queda dormit fins a Tàrrega, on parem  a sopar i després seguim fins a caseta o ens esperen les dones de la casa que ens reben amb molts petonets sobretot per l'explorador petit (serà enxufat!! jeje). Salut