Entrevista a la revista VIURE ALS PIRINEUS

Bon dia aquí us deixo l'entrevista que hem van fer públicada el passat 26 d'agost a la revista VIURE ALS PIRINEUS, tambè la podeu consultar a la seva web www.viurealspirineus.cat.

Patrimoni

Comencen les obres de millora del camí d’accès al poble de Solanell



Fotografia relacionada amb la imatgeSaül Garret Puig
Garret s'ha proposat tornar la vida a un petit poble carregat d'història. Per fer-ho possible, les primeres infraestructures que vol dur a terme són acondicionar l'antic camí d'accés a la vila i dotar el poble de les instal•lacions adequades de llum i aigua. Una vegada aconseguits aquests tres requisits essencials, començaria les obres de reconstrucció de les cases utilitzant els materials de la mateixa zona, amb el compromís de respectar al màxim possible l'essència del poble. 



Solanell es troba a sis quilòmetres de Castellbó, unit per una pista forestal bastant farragosa que no dona una traça definitiva fins poc abans d'arribar al poble. El camí original no arribava a fer dos metres d'amplada, però la rehabilitació que comença ara té previst fer-lo de quatre, per tal que hi puguin accedir sense dificultat tota mena de vehicles. L'acondicionament d'aquesta pista d'entrada a Solanell permetria començar la reconstrucció de les cases, dels cortals i de l'esglèsia romànica del poble. 
Un cop reconstruït, la il•lusió d'en Saül és fer una vila on algunes famílies hi visquessin tot l'any, treballant de agricultura ecològica, de la ramaderia, organitzant sortides a cavall, senderisme,... és a dir, que s'encarreguessin de la gestió de les cases dedicades al turisme rural. També voldria habilitar alguns dels habitatges com a casa de colònies, sales de convencions i estudis per a la inspiració de pintors, escriptors i músics.
Aquest projecte d'en Saül Garret de rehabilitació del poble de Solanell es pot consultar al seu blog:solanell.blogspot.com.
Solanell



Del petit poble de Solanell se'n tenen les primeres noticies per I'Acte de Consagració de la Catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell I'any 839. En un principi va pertànyer al Vescomtat d'Urgell, sent en aquell moment part de la Vall de Castellbó, i, al llarg dels temps, el poble ha estat escenari d’esdeveniments històrics de diferent categoria.
Els càtars hi van tenir un cert protagonisme quan fugien de la creuada contra els Albigesos i, també s'hi ha d'afegir, que la seva situació estratègica, a poca distància de la frontera amb Andorra i França, va propiciar que els vilatans poguessin fer-se un sobresou amb el contraban, ja fós directament o amb intermediaris. Desprès de l’última Guerra Civil, el maquis també van adquirir un cert protagonisme refugiant-se en ell escapant de les tropes nacionals.
Malgrat tot, Solanell va ser un poble relativament gran, aïllat, però extens. A començaments del segle XX, encara tenia una trentena de cases, però amb tot, cap a la dècada dels anys seixanta i setanta els seus habitants van decidir, com a altres pobles de la comarca, marxar cap a la capital. Anys enrere, el poble havia arribat a tenir més de cent setanta veïns, però la manca de serveis (havien de baixar a Castellbò per anar a l'escola i el metge més proper era a la Seu d'Urgell) i d'una carretera en condicions, els va anar impulsant a marxar.
Avui en dia queda un petit retall de la seva cultura en forma de cançó gràcies a l'Agustinet de Pallerols del Cantó, un jove xollador d'ovelles, músic acordionista, que arran d'un incident amb el capellà del poble cap a l'any 1918-1919, va decidir fer una cançó que per tradició oral ha arribat fins als nostres dies, el Gall Negre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada