 |
| T'imagines un lloc millor pel teu amic? Te imaginas un sitio mejor para tu amigo? Can you imagine a better place for your friend? Pouvez-vous imaginer un meilleur endroit pour votre ami? يمكنك أن تتخيل مكانا أفضل لصديقك؟ Любовь ваша лошадь? Можете ли вы представить себе лучшее место для вашего друга? あなたの馬を利用しています？ あなたの友人のためのよりよい場所を想像することはできますか？ 愛你的馬？ 你能想像一個更好的地方為你的朋友？ Ame o seu cavalo? Consegue imaginar um lugar melhor para o seu amigo? |
t'estimes el teu cavall?; Amas a tu cavallo?;Love your horse?;Aimez votre cheval?; الحب الحصان الخاص بك؟
Lucy Rees i l'editorial Setzevents
Els temps difícils que estem atravessant obliguen a relentitzar tota la planificació , però tot i així és molt probable que el proper estiu hi comenci a haver certa activitat a Solanell. Per una banda Lucy Rees m'ha dit que iniciarà el projecte Pottokas i també podria ser que la genuïna editorial Setzevents traslladi part de la seva activitat al poble .
És important aconseguir dur a terme l'obra civil que tornarà l'electrificació mb la intenció que en un un futur hi poguem connectar l'energia de producció pròpia, hidràulica, eòlica i solar.. Un cop assignada la subvenció del PERC del 50%, estem pendents de FECSA- ENDESA i de signar un conveni amb l'Ajuntament de MOntferrer per ta d'iniciar les obres que retornaran l'energia a Solanell. Tant debó sigui l'inici de petits esdeveniments que totnin la vida a aquest llogaret de l 'Alt Urgell.
http://www.setzevents.cat/pag_nosaltres.html
Recreació Virtual d'una part del poble
Bon dia us deixo aquest video amb la recreació virtual d'una part del poble del Solanell. Agraeixo els vostres comentaris.
Entrevista a la revista "Viure als Pirineus"
Bon dia aquí us deixo l'entrevista que hem van fer públicada el passat 26 d'agost a la revista VIURE ALS PIRINEUS, tambè la podeu consultar a la seva web www.viurealspirineus.cat.
Patrimoni
Saül Garret Puig
Patrimoni
Comencen les obres de millora del camí d’accès al poble de Solanell
Saül Garret PuigGarret s'ha proposat tornar la vida a un petit poble carregat d'història. Per fer-ho possible, les primeres infraestructures que vol dur a terme són acondicionar l'antic camí d'accés a la vila i dotar el poble de les instal•lacions adequades de llum i aigua. Una vegada aconseguits aquests tres requisits essencials, començaria les obres de reconstrucció de les cases utilitzant els materials de la mateixa zona, amb el compromís de respectar al màxim possible l'essència del poble.
Solanell es troba a sis quilòmetres de Castellbó, unit per una pista forestal bastant farragosa que no dona una traça definitiva fins poc abans d'arribar al poble. El camí original no arribava a fer dos metres d'amplada, però la rehabilitació que comença ara té previst fer-lo de quatre, per tal que hi puguin accedir sense dificultat tota mena de vehicles. L'acondicionament d'aquesta pista d'entrada a Solanell permetria començar la reconstrucció de les cases, dels cortals i de l'esglèsia romànica del poble.
Un cop reconstruït, la il•lusió d'en Saül és fer una vila on algunes famílies hi visquessin tot l'any, treballant de agricultura ecològica, de la ramaderia, organitzant sortides a cavall, senderisme,... és a dir, que s'encarreguessin de la gestió de les cases dedicades al turisme rural. També voldria habilitar alguns dels habitatges com a casa de colònies, sales de convencions i estudis per a la inspiració de pintors, escriptors i músics.
Aquest projecte d'en Saül Garret de rehabilitació del poble de Solanell es pot consultar al seu blog:solanell.blogspot.com.
Solanell
Del petit poble de Solanell se'n tenen les primeres noticies per I'Acte de Consagració de la Catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell I'any 839. En un principi va pertànyer al Vescomtat d'Urgell, sent en aquell moment part de la Vall de Castellbó, i, al llarg dels temps, el poble ha estat escenari d’esdeveniments històrics de diferent categoria.
Els càtars hi van tenir un cert protagonisme quan fugien de la creuada contra els Albigesos i, també s'hi ha d'afegir, que la seva situació estratègica, a poca distància de la frontera amb Andorra i França, va propiciar que els vilatans poguessin fer-se un sobresou amb el contraban, ja fós directament o amb intermediaris. Desprès de l’última Guerra Civil, el maquis també van adquirir un cert protagonisme refugiant-se en ell escapant de les tropes nacionals.
Malgrat tot, Solanell va ser un poble relativament gran, aïllat, però extens. A començaments del segle XX, encara tenia una trentena de cases, però amb tot, cap a la dècada dels anys seixanta i setanta els seus habitants van decidir, com a altres pobles de la comarca, marxar cap a la capital. Anys enrere, el poble havia arribat a tenir més de cent setanta veïns, però la manca de serveis (havien de baixar a Castellbò per anar a l'escola i el metge més proper era a la Seu d'Urgell) i d'una carretera en condicions, els va anar impulsant a marxar.
Avui en dia queda un petit retall de la seva cultura en forma de cançó gràcies a l'Agustinet de Pallerols del Cantó, un jove xollador d'ovelles, músic acordionista, que arran d'un incident amb el capellà del poble cap a l'any 1918-1919, va decidir fer una cançó que per tradició oral ha arribat fins als nostres dies, el Gall Negre.
Solanell es troba a sis quilòmetres de Castellbó, unit per una pista forestal bastant farragosa que no dona una traça definitiva fins poc abans d'arribar al poble. El camí original no arribava a fer dos metres d'amplada, però la rehabilitació que comença ara té previst fer-lo de quatre, per tal que hi puguin accedir sense dificultat tota mena de vehicles. L'acondicionament d'aquesta pista d'entrada a Solanell permetria començar la reconstrucció de les cases, dels cortals i de l'esglèsia romànica del poble.
Un cop reconstruït, la il•lusió d'en Saül és fer una vila on algunes famílies hi visquessin tot l'any, treballant de agricultura ecològica, de la ramaderia, organitzant sortides a cavall, senderisme,... és a dir, que s'encarreguessin de la gestió de les cases dedicades al turisme rural. També voldria habilitar alguns dels habitatges com a casa de colònies, sales de convencions i estudis per a la inspiració de pintors, escriptors i músics.
Aquest projecte d'en Saül Garret de rehabilitació del poble de Solanell es pot consultar al seu blog:solanell.blogspot.com.
Solanell
Del petit poble de Solanell se'n tenen les primeres noticies per I'Acte de Consagració de la Catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell I'any 839. En un principi va pertànyer al Vescomtat d'Urgell, sent en aquell moment part de la Vall de Castellbó, i, al llarg dels temps, el poble ha estat escenari d’esdeveniments històrics de diferent categoria.
Els càtars hi van tenir un cert protagonisme quan fugien de la creuada contra els Albigesos i, també s'hi ha d'afegir, que la seva situació estratègica, a poca distància de la frontera amb Andorra i França, va propiciar que els vilatans poguessin fer-se un sobresou amb el contraban, ja fós directament o amb intermediaris. Desprès de l’última Guerra Civil, el maquis també van adquirir un cert protagonisme refugiant-se en ell escapant de les tropes nacionals.
Malgrat tot, Solanell va ser un poble relativament gran, aïllat, però extens. A començaments del segle XX, encara tenia una trentena de cases, però amb tot, cap a la dècada dels anys seixanta i setanta els seus habitants van decidir, com a altres pobles de la comarca, marxar cap a la capital. Anys enrere, el poble havia arribat a tenir més de cent setanta veïns, però la manca de serveis (havien de baixar a Castellbò per anar a l'escola i el metge més proper era a la Seu d'Urgell) i d'una carretera en condicions, els va anar impulsant a marxar.
Avui en dia queda un petit retall de la seva cultura en forma de cançó gràcies a l'Agustinet de Pallerols del Cantó, un jove xollador d'ovelles, músic acordionista, que arran d'un incident amb el capellà del poble cap a l'any 1918-1919, va decidir fer una cançó que per tradició oral ha arribat fins als nostres dies, el Gall Negre.
El Gall negre i altres webs interessants
En aquest enllaç s'explica els orígens de la cançó popular del Gall Negre. Aquesta cançó encara molt popular avui en dia, té els seus orígens en el poble de Solanell i properament penjaré videos on els protagonistes autèntics d'aquesta meravellosa història narren en primera persona els aconteixements.
El gall negre en la sèrie de Ventdelplà
Persones que hi van ser presents en el moment que l'acordeonista , el cosi del Juan, L'Agustinet de Pallerols es va inspirar per crear aquesta entranyable cançó.
El gall negre en la sèrie de Ventdelplà
Més Imatges del Pirineu i de Solanell
Gravats Rupestres en SolanellCarlos Mesa i Solanell
"Planeta insólito" es el primer ensayo de Carlos Mesa en el mundo del misterio, fruto de su recorrido por más de 30 países en busca de lo inexplicable. Como bien nos recuerda el autor en su prólogo, tuvo la oportunidad de su-mar kilómetros a sus espaldas como reportero de una conocida editorial de revistas durante más de 10 años, des-pués de los cuales se retiró por temas personales. Fue hace dos años, a raíz de una convivencia con el pueblo de los tuaregs, que conoció las pinturas del Tassili, y volvió a escribir en su propio blog personal en Internet.
La mayoría de los textos que nos encontramos en este libro son datos ampliados de lo ya publicado en su blog, pero no por eso pierden su encanto. En esta obra se trata, entre otros temas, sobre los avances tecnológicos del antiguo Egipto, las enigmáticas pinturas del desierto del Tassili, los lugares terroríficos de las leyendas medievales de Catalunya, la búsqueda de brujas en lagos remotos de Andorra o las cuevas de Zugarramurdi, los secretos de la antigua estación de tren de Canfranc, se analizan los sucesos de pueblos abandonados como Solanell o la for-taleza inexpugnable de San Cristóbal, y se narra la verdad de los linchamientos en el barrio judío de Barcelona.
http://www.carlosmesa.com/
La mayoría de los textos que nos encontramos en este libro son datos ampliados de lo ya publicado en su blog, pero no por eso pierden su encanto. En esta obra se trata, entre otros temas, sobre los avances tecnológicos del antiguo Egipto, las enigmáticas pinturas del desierto del Tassili, los lugares terroríficos de las leyendas medievales de Catalunya, la búsqueda de brujas en lagos remotos de Andorra o las cuevas de Zugarramurdi, los secretos de la antigua estación de tren de Canfranc, se analizan los sucesos de pueblos abandonados como Solanell o la for-taleza inexpugnable de San Cristóbal, y se narra la verdad de los linchamientos en el barrio judío de Barcelona.
Lucy Rees and Solanell
The renowned ethologist Lucy Lee Solanelles the project start in the scientific study of behavior of the horses in the wild. It begins with a herd of about 10 copies of pottokas who will live freely in the valley of the mountains of Solanell
 |
| push on the photography for to read more about Lucy Rees |
Lucy Rees, escritora, etóloga equina y domadora, es una mujer galesa que ha viajado y trabajado en varios países en búsqueda de las formas mas fáciles, universalmente aplicadas y exitosas de tratar con los caballos.
Tras sus estudios de zoología en la universidad de Londres, se especializó en neurofisiología, neuroanatomía y etología, realizó sus estudios de postgraduado en la universidad de Sussex, Inglaterra. Más tarde tuvo una hípica un tanto atípica en las montañas de Snowdonia, Gales, donde empezó a domar los caballos cerriles de aquella sierra ganando fama por su especial trato de caballos con problemas; también comenzó a escribir sus primeros libros (novelas).
That is the "Revival Solanell" by Tomàs Forteza and the " Solitud of Solanell" by W. George Lovell
A town so small and so full of history. And no history of major data or facts extraordinary, if not in history with a capital letter, of that which is done every day of small things, feelings, traditions, of arrelaments, since began as an entity set up fro the late ninth century and was finally surrendered, in a formal way, in the middle of the twentieth century I'any 1954.
They say that when a village is left lost its entire history. Divides people and is not to tell anyone anything deres. Not incidentally, are the stones that Poke lesion without removing them with dignity, give all kinds of explanations. Here there was a was a here Cortal, there is still the shape of the basket of a neighbor or a neighbor, who sat every evening in the stone, take stock of his life and of her convilatans, thinking, so you know, in the miserable existence that is made up and in the future that awaited them, at no time was flattering.
It is true that the traces that are increasingly disappearing by human neglect. Holiday ruins of the lighthouse and a Romanesque church that falls to pieces, which were the core of a population that now go to the first news I'acte consecration of the Cathedral of Santa Maria Office of I'any Urgell 839,. And that initially belonged to vizcondado Urgell, being at that time part of the Valley Castellbó.
To reach Solanelles finally say the name that had long hidden, not shame, if not involuntary default, now it takes over a track that rather annoying than helpful. A track that is ferragosa, incordiant, annoying, and not giving a definite trace until shortly before reaching the village. It's an overwhelming feeling, almost mystical, sudden, like all the abandoned villages are surrounded by the mysteries and you think that only memories and hidden misery.
Solanelles during eleven centuries, it was currency. Kings, viceroys, governors, Viscounts and Earls had this town like a cauliflower, I am interested in the day that the coma and the day that you do not change it.
From all this we have documented. For example, the Viscount Miro d'Urgell, donates I'any 1035 the village of Solanelles a son called his Oliba Isarn that virtually nothing is known of its existence, and therefore has the suspicion that he was a His illegitimate son who had to content with something.
From here the town has hosted, in a distant historical events from different categories. It is surely not the Saracens never heard of Solanelles, but instead, the Cathars, had a certain prominence when fleeing the crusade against the Albigensians. You must also add that its strategic location, within walking distance from the border with Andorra and France led to the villagers could make a sobresou with smuggling, either directly or with brokers. After the last civil war, resistance fighters gained a certain prominence. Although practically, however, remained in private Deiss villagers with the miseries of each day and each period.
However, Solanelles was a relatively large town, isolated but extensive. In the early twentieth century, still had about thirty houses, but nevertheless, as noted earlier, the sixties inhabitants decided, as other peoples of the region to pack and leave for forever.
Did remains of Solanelles? Stones and debris, mystery and love, but a small piece of their culture as a song of thanks to the Agustinet Pallerols del Canto, a young sheep xollador, musician accordionist that following an incident he had with the chapel of the village, decided to do a song that oral tradition has come to today.
Apparently some young xolladors were at church Solanelles working and making spree. The chapel, the angry and perhaps lacking xerinola clientele across the hustle and bustle that was organized, made use of force, to make out in the esgarriats. The reaction xolladors Deiss was a song during the Franco years was prohibited but the locals have always remembered and sang at their parties. Song is called the black cock.
Since women have a contribution to popular culture Solanelles of Alt Urgell. Not everything should be stones, rubble and misery.
Prudence advised to face up to the prospects for the immediate future of the town of Solanelles, make an outline, more realistic than prophetic, his current situation. Often rejected the obviousness of that architecture is not improvised, which only supports guidelines and schedules designed to produce rigidly subject to the laws of the market.
If a society is free, is also cultured, educated and supposedly moltesvegades unsatisfactorily. Hence the need to treat things with love, with love, as was done with Solanelles.
A survey of the future state that authorizes the village will progress to the extent that governments and developers to assume that architecture does not have to be fought with the business or should be an electoral appeal, and obviously a luxury, but a pleasure has been achieved and take charge.
Tomas Forteza
They say that when a village is left lost its entire history. Divides people and is not to tell anyone anything deres. Not incidentally, are the stones that Poke lesion without removing them with dignity, give all kinds of explanations. Here there was a was a here Cortal, there is still the shape of the basket of a neighbor or a neighbor, who sat every evening in the stone, take stock of his life and of her convilatans, thinking, so you know, in the miserable existence that is made up and in the future that awaited them, at no time was flattering.
It is true that the traces that are increasingly disappearing by human neglect. Holiday ruins of the lighthouse and a Romanesque church that falls to pieces, which were the core of a population that now go to the first news I'acte consecration of the Cathedral of Santa Maria Office of I'any Urgell 839,. And that initially belonged to vizcondado Urgell, being at that time part of the Valley Castellbó.
To reach Solanelles finally say the name that had long hidden, not shame, if not involuntary default, now it takes over a track that rather annoying than helpful. A track that is ferragosa, incordiant, annoying, and not giving a definite trace until shortly before reaching the village. It's an overwhelming feeling, almost mystical, sudden, like all the abandoned villages are surrounded by the mysteries and you think that only memories and hidden misery.
Solanelles during eleven centuries, it was currency. Kings, viceroys, governors, Viscounts and Earls had this town like a cauliflower, I am interested in the day that the coma and the day that you do not change it.
From all this we have documented. For example, the Viscount Miro d'Urgell, donates I'any 1035 the village of Solanelles a son called his Oliba Isarn that virtually nothing is known of its existence, and therefore has the suspicion that he was a His illegitimate son who had to content with something.
From here the town has hosted, in a distant historical events from different categories. It is surely not the Saracens never heard of Solanelles, but instead, the Cathars, had a certain prominence when fleeing the crusade against the Albigensians. You must also add that its strategic location, within walking distance from the border with Andorra and France led to the villagers could make a sobresou with smuggling, either directly or with brokers. After the last civil war, resistance fighters gained a certain prominence. Although practically, however, remained in private Deiss villagers with the miseries of each day and each period.
However, Solanelles was a relatively large town, isolated but extensive. In the early twentieth century, still had about thirty houses, but nevertheless, as noted earlier, the sixties inhabitants decided, as other peoples of the region to pack and leave for forever.
Did remains of Solanelles? Stones and debris, mystery and love, but a small piece of their culture as a song of thanks to the Agustinet Pallerols del Canto, a young sheep xollador, musician accordionist that following an incident he had with the chapel of the village, decided to do a song that oral tradition has come to today.
Apparently some young xolladors were at church Solanelles working and making spree. The chapel, the angry and perhaps lacking xerinola clientele across the hustle and bustle that was organized, made use of force, to make out in the esgarriats. The reaction xolladors Deiss was a song during the Franco years was prohibited but the locals have always remembered and sang at their parties. Song is called the black cock.
Since women have a contribution to popular culture Solanelles of Alt Urgell. Not everything should be stones, rubble and misery.
Prudence advised to face up to the prospects for the immediate future of the town of Solanelles, make an outline, more realistic than prophetic, his current situation. Often rejected the obviousness of that architecture is not improvised, which only supports guidelines and schedules designed to produce rigidly subject to the laws of the market.
If a society is free, is also cultured, educated and supposedly moltesvegades unsatisfactorily. Hence the need to treat things with love, with love, as was done with Solanelles.
A survey of the future state that authorizes the village will progress to the extent that governments and developers to assume that architecture does not have to be fought with the business or should be an electoral appeal, and obviously a luxury, but a pleasure has been achieved and take charge.
Tomas Forteza
 |
| video of the virtual rebuilt of Solanell |
LA SEU D'URGELL Castellbò-Sta Magdalena-Sant Joan l'Erm Vell-Xalet Basseta-Turbiàs
excursió en BTT al voltant de SolanellEnllaç molt bo sobre cartografia per als excursionistes
19 de febrer de 2011 - Els exploradors del Solanell
Ahir després d'anar al pediatra per un petit susto que finalment no va ser res, els exploradors del Solanell vam demanar permís a l'Alba de la tortuga pirulina per no anar a classe el divendres i així poder explorar Solanell. Vam arribar sobre les 9 de la nit a cal Butxaca, on l'Angelina i l'Angels ens van tractar de maravella com sempre. Després a dormir a la furgo , ens vam aixecar a les 8am. Una petita exursió al riu, uns contes i el Martí s'enfunda el seu tratje vermell preparant-se per la dura jornada d'exploració. Anem a esmorzar a ca la Dolors. Fem temps esperant a un camió que ve de Tarragona, carregat amb una trentena de bigues de fusta melis i unes 5 portes antigues que intentarem aprofitar. El camió és conduït pel Jose Luís i el Diego. Dos nois molt amables que ens acompanyen a inspeccionar la pista de Solanell per tal de comprovar si el camió pot pujar fins al poble. Als 100 mts ja veuen que no és possible , però tot i així decidim seguir l'excursió per ensenyar-lis la primera borda que volem consolidar. El Diego hi enten força de construcció i ens dona bastants consells per organitzar les obres amb la màxima eficiència i estalvi econòmic. Tornem del poble, ells descarreguen el camió i els exploradors decidim anar a altres contrades a veure neu. Arribem sobre les 14:30 a San Juan de l'Erm, al refugi de la basseta, on dinem un bon plat de macarrons i un tall e llangonissa. Després , el txon , l'explorador petit i jo, anem amb trineu l'explanada que hi tot just davant del refugi. Després d'unes rialles i una petita migdiada al sostre de la furgo-exploradora amb llegida de contes inclosa, ens disposem a anar a Turbiàs a visitar als nostres amics Irene i Jose, encantadors com sempre. Ens indiquen on trobar als famosos Pratgi Merlotti i la Raquel que ens acullen a casa seva i ens tracten com si fòssim de la família. Mentre l'explorador petit fa bona feina amb un sortit de galetes que li ofereix la Raquel en Pratgi m'explica anècdotes i històries interessantíssimes sobre la vall de Castellbó i sobre Solanell i les seves gents. Ens despedim i tot just engegar la furgo , l'explorador petit es queda dormit fins a Tàrrega, on parem a sopar i després seguim fins a caseta o ens esperen les dones de la casa que ens reben amb molts petonets sobretot per l'explorador petit (serà enxufat!! jeje). Salut
La gent de Solanell
Una de les coses més boniques que m'ha passat ha sigut poder veure com gent que havia viscut a Solanell es retrobaven després de més de 40 o 50 anys
Comencen els accesos
Ja fa uns 45 anys els de cal Gironi van fer una pista per poder accedir amb cotxe a la seva casa i pallers. Per aquesta pista hi passaven carros i inclús hi va arribar a circular un land rover conduït per l'últim habitant del poble, el Sisco de cal Gironi, testimoni d'aquests fets narrats ,que per cert, va marxar del poble perquè no hi havien dones i com ens va dir durant un dinar a cal Butxaca, "la va trobar i encara la conserva!
pitja aquí per veure el tall: http://www.pirineustelevisio.com/tag/solanell/
UN ARQUITECTE REVIU SOLANELL, EL POBLE DEL GALL NEGRE
10-09-2010
Cap a l’any 1920, un grup de xolladors d’ovelles de Cal Gep, al poble de Solanell, entre els quals hi havia l’Agustinet, de Pallerols del Cantó, cantaven i feien xivarri davant de l’església de Sant Julià. El capellà, que en aquell moment deia missa, va sortir a increpar-los però el grupet va respondre amb una cançó picant sobre mossèn Antoni i la seva majordoma. El rector els va fer fora a garrotades.
L’Agustinet, que era un excel·lent acordionista, va compondre la cançó del Gall Negre. La lletra i la melodia popular ha arribat fins a l’actualitat. La cançó, amb gairebé un segle, no s’ha perdut. En canvi, l’església i el poble de Solanell estan pràcticament en runes.
Solanell, un poble fundat l’any 839, va ser un dels més grans de la vall de Castellbò. Fa uns 70 anys hi vivien unes 200 persones. Els habitants, farts d’esperar l’electrificació del poble, van anar abandonant Solanell. L’any 1972, quan va arribar l’electricitat, només hi quedaven alguns pagesos i masovers. L’any 1976 el poble va quedar despoblat del tot.
Fa cinc anys, un jove arquitecte de Tarragona el van engrescar per participar en un projecte de rehabilitació d’un petit poble deshabitat del Pirineu. L’arquitecte, Saül Garreta, s’hi va apuntar. Però la iniciativa es va desinflar i es va quedar sol. No obstant això, Garreta no va desistir i ja és el propietari del 70% de les cases. La compra no va ser fàcil ja que va haver de negociar amb els hereus de les cases, entre els quals hi havia set cosins germans.
Ara ha començat a arreglar el camí d’accés al poble perquè està impracticable. Solanell és tan sols a 6km de Castellbò però només s’hi pot arribar amb un tot terreny. Per tant, el principal és l’accés rodat a peu de poble i l’electrificació.
Amb l’abandonament del poble, els pals de llum han caigut. Per tornar-ho a posar a punt, Fecsa demana 120.000 euros. El noi de Tarragona, com se’l coneix a la vall, ha demanat una subvenció a la Generalitat i un Pla d’Electrificació Rural.
La feina de rehabilitació serà llarga i feixuga. Però Garreta no desisteix i té molts projectes per recuperar Solanell. L’arquitecte ha creat un bloc a internet on explica l’evolució del projecte i ha penjat una demostració virtual de com s’imagina el poble.
Accés rodat, llum i aigua. És el bàsic per recuperar el poble. D’aigua n’hi ha. I molta. A l’entrada hi ha una font natural que mai s’ha assecat. I Garreta ha fet pujar un especialista a Solanell que ha certificat que hi ha molta aigua subterrània. Per tant, l’aigua es podria extreure de pous.
Garreta té molta feina a Solanell. Les cases estan en ruïnes, molt més que fa cinc anys, quan va conèixer el poble per primera vegada. L’església, cèlebre pels fets que es narren al Gall Negre, sobreviu a la degradació total.
Però la il·lusió i les ganes de tornar a donar vida a un poble del Pirineu no faran desistit el noi de Tarragona.
pitja aquí per veure el tall: http://www.pirineustelevisio.com/tag/solanell/
UN ARQUITECTE REVIU SOLANELL, EL POBLE DEL GALL NEGRE
10-09-2010
Cap a l’any 1920, un grup de xolladors d’ovelles de Cal Gep, al poble de Solanell, entre els quals hi havia l’Agustinet, de Pallerols del Cantó, cantaven i feien xivarri davant de l’església de Sant Julià. El capellà, que en aquell moment deia missa, va sortir a increpar-los però el grupet va respondre amb una cançó picant sobre mossèn Antoni i la seva majordoma. El rector els va fer fora a garrotades.
L’Agustinet, que era un excel·lent acordionista, va compondre la cançó del Gall Negre. La lletra i la melodia popular ha arribat fins a l’actualitat. La cançó, amb gairebé un segle, no s’ha perdut. En canvi, l’església i el poble de Solanell estan pràcticament en runes.
Solanell, un poble fundat l’any 839, va ser un dels més grans de la vall de Castellbò. Fa uns 70 anys hi vivien unes 200 persones. Els habitants, farts d’esperar l’electrificació del poble, van anar abandonant Solanell. L’any 1972, quan va arribar l’electricitat, només hi quedaven alguns pagesos i masovers. L’any 1976 el poble va quedar despoblat del tot.
Fa cinc anys, un jove arquitecte de Tarragona el van engrescar per participar en un projecte de rehabilitació d’un petit poble deshabitat del Pirineu. L’arquitecte, Saül Garreta, s’hi va apuntar. Però la iniciativa es va desinflar i es va quedar sol. No obstant això, Garreta no va desistir i ja és el propietari del 70% de les cases. La compra no va ser fàcil ja que va haver de negociar amb els hereus de les cases, entre els quals hi havia set cosins germans.
Ara ha començat a arreglar el camí d’accés al poble perquè està impracticable. Solanell és tan sols a 6km de Castellbò però només s’hi pot arribar amb un tot terreny. Per tant, el principal és l’accés rodat a peu de poble i l’electrificació.
Amb l’abandonament del poble, els pals de llum han caigut. Per tornar-ho a posar a punt, Fecsa demana 120.000 euros. El noi de Tarragona, com se’l coneix a la vall, ha demanat una subvenció a la Generalitat i un Pla d’Electrificació Rural.
La feina de rehabilitació serà llarga i feixuga. Però Garreta no desisteix i té molts projectes per recuperar Solanell. L’arquitecte ha creat un bloc a internet on explica l’evolució del projecte i ha penjat una demostració virtual de com s’imagina el poble.
Accés rodat, llum i aigua. És el bàsic per recuperar el poble. D’aigua n’hi ha. I molta. A l’entrada hi ha una font natural que mai s’ha assecat. I Garreta ha fet pujar un especialista a Solanell que ha certificat que hi ha molta aigua subterrània. Per tant, l’aigua es podria extreure de pous.
Garreta té molta feina a Solanell. Les cases estan en ruïnes, molt més que fa cinc anys, quan va conèixer el poble per primera vegada. L’església, cèlebre pels fets que es narren al Gall Negre, sobreviu a la degradació total.
Però la il·lusió i les ganes de tornar a donar vida a un poble del Pirineu no faran desistit el noi de Tarragona.
El Blog d'en David
Acabo de rebre un comentari d'en David, un fotògraf que de ben segur us agradarà conèixer.
El Blog d'en David Manzanera
En David i Solanell
El Blog d'en David Manzanera
En David i Solanell
Subscriure's a:
Missatges (Atom)