Rutes en BTT
http://inforutes.parcolimpic.cat/rutes-a-peu/itinerari-de-castellbo-a-sendes-i-solanell
ZONIFICACIÓ DE SOLANELL
Aquí us presento una possible zonificació del poble de Solanell . Es tracta de mantindre la morfologia de les cases i el traçat dels carrer actuals però agrupant les zones per diferents usos.
A la part més alta , vorejant 
el camí d'Albet hi situaríem els tallers d'artistes amb unes magnífiques vistes al Cadí i amb la quietud necessària per a que flueixi la creativitat. Just sota , els habitatges rurals destinats a la residència d'artistes/Estudiants/Músics
Sota hi disposem la zona destinada a Cases d'allotjament Rural i tot seguit una zona de
colònies . En la part baixa del poble però amb unes excelents vistes hi situem de tot una Granja -Escola , amb un bon accés rodat i des d'on accedim al "camp de casa"
A l'altra carena del barranc , amb accés independent hi destinem una zona reservada pels únics 5 0 6 habitatges unifamiliars destinats als residents habituals del poble , a la família Sala Caseró , Marquet i Garreta-Moreno. Naturalment això és tant sols una idea i s'accepten suggerències!!
La ferradura de Solanell
Als poc dies de començar les obres vaig trobar una ferradura rovellada entre les pedres apilades. Esperem que sigui un signe de bona sort.
Escrits d'arquitectura, art i política , Escrit per Josep Puig i Cadafalch. Sems
 |
Solanell va formar part del orígens de Catalunya. Va tindre més de 200 habitants. El doble dels que actualment té Castellbó. |
Els pals de la llum
La veritat és que amb la nova normativa els nous pals de la llum no són molt estètics que diguem, però no hi ha més remei que posar-los , doncs no ha estat possible mantindre tots els existents.
LA NOVA LINEA ELÈCTRICA DE SOLANELL ESTÀ QUASI ACABADA
Han estat uns mesos complicats,,,, la davallada de feina en el despatx, el naixement de la nostra filla Joana, l'aturada de les obres, alguns desprendiments de la nova pista de Cal Gironi, intents de robatori, pressupostos que no arriben mai, projectes que s'allarguen i no s'acaben de materialitzar... però.... benvolguts amics de Solanell ..... amb obstinació, ganes i amb el recolzament de familiars i amics.... ahhh sí sí i també gràcies a algún que altre aval bancari ...(t'estimo pare!! :)) Avui Solanell té uns accesos suficientment arranjats per accedir-hi amb un cotxe normal i avui us puc assegurar que en poques setmanes Solanell tornarà a tindre llum. !!!
Les grans ànimes tenen voluntat i obstinació;
Les febles tant sols tenen desitjos però no és menys cert que cal tindre paciència amb totes les coses, però, sobretot amb un mateix . I com diu un bon amic meu;
ENDAVANT SEMPRE ENDAVANT!!
t'estimes el teu cavall?; Amas a tu cavallo?;Love your horse?;Aimez votre cheval?; الحب الحصان الخاص بك؟
 |
| T'imagines un lloc millor pel teu amic? Te imaginas un sitio mejor para tu amigo? Can you imagine a better place for your friend? Pouvez-vous imaginer un meilleur endroit pour votre ami? يمكنك أن تتخيل مكانا أفضل لصديقك؟ Любовь ваша лошадь? Можете ли вы представить себе лучшее место для вашего друга? あなたの馬を利用しています？ あなたの友人のためのよりよい場所を想像することはできますか？ 愛你的馬？ 你能想像一個更好的地方為你的朋友？ Ame o seu cavalo? Consegue imaginar um lugar melhor para o seu amigo? |
Lucy Rees i l'editorial Setzevents
Els temps difícils que estem atravessant obliguen a relentitzar tota la planificació , però tot i així és molt probable que el proper estiu hi comenci a haver certa activitat a Solanell. Per una banda Lucy Rees m'ha dit que iniciarà el projecte Pottokas i també podria ser que la genuïna editorial Setzevents traslladi part de la seva activitat al poble .
És important aconseguir dur a terme l'obra civil que tornarà l'electrificació mb la intenció que en un un futur hi poguem connectar l'energia de producció pròpia, hidràulica, eòlica i solar.. Un cop assignada la subvenció del PERC del 50%, estem pendents de FECSA- ENDESA i de signar un conveni amb l'Ajuntament de MOntferrer per ta d'iniciar les obres que retornaran l'energia a Solanell. Tant debó sigui l'inici de petits esdeveniments que totnin la vida a aquest llogaret de l 'Alt Urgell.
http://www.setzevents.cat/pag_nosaltres.html
Recreació Virtual d'una part del poble
Bon dia us deixo aquest video amb la recreació virtual d'una part del poble del Solanell. Agraeixo els vostres comentaris.
Entrevista a la revista "Viure als Pirineus"
Bon dia aquí us deixo l'entrevista que hem van fer públicada el passat 26 d'agost a la revista VIURE ALS PIRINEUS, tambè la podeu consultar a la seva web www.viurealspirineus.cat.
Patrimoni
Saül Garret Puig
Patrimoni
Comencen les obres de millora del camí d’accès al poble de Solanell
Saül Garret PuigGarret s'ha proposat tornar la vida a un petit poble carregat d'història. Per fer-ho possible, les primeres infraestructures que vol dur a terme són acondicionar l'antic camí d'accés a la vila i dotar el poble de les instal•lacions adequades de llum i aigua. Una vegada aconseguits aquests tres requisits essencials, començaria les obres de reconstrucció de les cases utilitzant els materials de la mateixa zona, amb el compromís de respectar al màxim possible l'essència del poble.
Solanell es troba a sis quilòmetres de Castellbó, unit per una pista forestal bastant farragosa que no dona una traça definitiva fins poc abans d'arribar al poble. El camí original no arribava a fer dos metres d'amplada, però la rehabilitació que comença ara té previst fer-lo de quatre, per tal que hi puguin accedir sense dificultat tota mena de vehicles. L'acondicionament d'aquesta pista d'entrada a Solanell permetria començar la reconstrucció de les cases, dels cortals i de l'esglèsia romànica del poble.
Un cop reconstruït, la il•lusió d'en Saül és fer una vila on algunes famílies hi visquessin tot l'any, treballant de agricultura ecològica, de la ramaderia, organitzant sortides a cavall, senderisme,... és a dir, que s'encarreguessin de la gestió de les cases dedicades al turisme rural. També voldria habilitar alguns dels habitatges com a casa de colònies, sales de convencions i estudis per a la inspiració de pintors, escriptors i músics.
Aquest projecte d'en Saül Garret de rehabilitació del poble de Solanell es pot consultar al seu blog:solanell.blogspot.com.
Solanell
Del petit poble de Solanell se'n tenen les primeres noticies per I'Acte de Consagració de la Catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell I'any 839. En un principi va pertànyer al Vescomtat d'Urgell, sent en aquell moment part de la Vall de Castellbó, i, al llarg dels temps, el poble ha estat escenari d’esdeveniments històrics de diferent categoria.
Els càtars hi van tenir un cert protagonisme quan fugien de la creuada contra els Albigesos i, també s'hi ha d'afegir, que la seva situació estratègica, a poca distància de la frontera amb Andorra i França, va propiciar que els vilatans poguessin fer-se un sobresou amb el contraban, ja fós directament o amb intermediaris. Desprès de l’última Guerra Civil, el maquis també van adquirir un cert protagonisme refugiant-se en ell escapant de les tropes nacionals.
Malgrat tot, Solanell va ser un poble relativament gran, aïllat, però extens. A començaments del segle XX, encara tenia una trentena de cases, però amb tot, cap a la dècada dels anys seixanta i setanta els seus habitants van decidir, com a altres pobles de la comarca, marxar cap a la capital. Anys enrere, el poble havia arribat a tenir més de cent setanta veïns, però la manca de serveis (havien de baixar a Castellbò per anar a l'escola i el metge més proper era a la Seu d'Urgell) i d'una carretera en condicions, els va anar impulsant a marxar.
Avui en dia queda un petit retall de la seva cultura en forma de cançó gràcies a l'Agustinet de Pallerols del Cantó, un jove xollador d'ovelles, músic acordionista, que arran d'un incident amb el capellà del poble cap a l'any 1918-1919, va decidir fer una cançó que per tradició oral ha arribat fins als nostres dies, el Gall Negre.
Solanell es troba a sis quilòmetres de Castellbó, unit per una pista forestal bastant farragosa que no dona una traça definitiva fins poc abans d'arribar al poble. El camí original no arribava a fer dos metres d'amplada, però la rehabilitació que comença ara té previst fer-lo de quatre, per tal que hi puguin accedir sense dificultat tota mena de vehicles. L'acondicionament d'aquesta pista d'entrada a Solanell permetria començar la reconstrucció de les cases, dels cortals i de l'esglèsia romànica del poble.
Un cop reconstruït, la il•lusió d'en Saül és fer una vila on algunes famílies hi visquessin tot l'any, treballant de agricultura ecològica, de la ramaderia, organitzant sortides a cavall, senderisme,... és a dir, que s'encarreguessin de la gestió de les cases dedicades al turisme rural. També voldria habilitar alguns dels habitatges com a casa de colònies, sales de convencions i estudis per a la inspiració de pintors, escriptors i músics.
Aquest projecte d'en Saül Garret de rehabilitació del poble de Solanell es pot consultar al seu blog:solanell.blogspot.com.
Solanell
Del petit poble de Solanell se'n tenen les primeres noticies per I'Acte de Consagració de la Catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell I'any 839. En un principi va pertànyer al Vescomtat d'Urgell, sent en aquell moment part de la Vall de Castellbó, i, al llarg dels temps, el poble ha estat escenari d’esdeveniments històrics de diferent categoria.
Els càtars hi van tenir un cert protagonisme quan fugien de la creuada contra els Albigesos i, també s'hi ha d'afegir, que la seva situació estratègica, a poca distància de la frontera amb Andorra i França, va propiciar que els vilatans poguessin fer-se un sobresou amb el contraban, ja fós directament o amb intermediaris. Desprès de l’última Guerra Civil, el maquis també van adquirir un cert protagonisme refugiant-se en ell escapant de les tropes nacionals.
Malgrat tot, Solanell va ser un poble relativament gran, aïllat, però extens. A començaments del segle XX, encara tenia una trentena de cases, però amb tot, cap a la dècada dels anys seixanta i setanta els seus habitants van decidir, com a altres pobles de la comarca, marxar cap a la capital. Anys enrere, el poble havia arribat a tenir més de cent setanta veïns, però la manca de serveis (havien de baixar a Castellbò per anar a l'escola i el metge més proper era a la Seu d'Urgell) i d'una carretera en condicions, els va anar impulsant a marxar.
Avui en dia queda un petit retall de la seva cultura en forma de cançó gràcies a l'Agustinet de Pallerols del Cantó, un jove xollador d'ovelles, músic acordionista, que arran d'un incident amb el capellà del poble cap a l'any 1918-1919, va decidir fer una cançó que per tradició oral ha arribat fins als nostres dies, el Gall Negre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)