El Gall negre i altres webs interessants

En aquest enllaç s'explica els orígens de la cançó popular del Gall Negre. Aquesta cançó encara molt popular avui en dia, té els seus orígens en el poble de Solanell i properament penjaré videos on els protagonistes autèntics d'aquesta meravellosa història narren en primera persona els aconteixements.

Persones que hi van ser presents en el moment que l'acordeonista , el cosi del Juan, L'Agustinet de Pallerols es va inspirar per crear aquesta entranyable cançó.

Clicka aquí per veure la lletra de la cançó


Viquipèdia

Clicka aquí per escoltar-la

El gall negre en la sèrie de Ventdelplà

Aquesta web parla sobre el desenvolupament sostenible en el pirineu

Una web de boniques imatges del Pirineu

Més Imatges del Pirineu i de Solanell

Gravats Rupestres en Solanell

Carlos Mesa i Solanell

"Planeta insólito" es el primer ensayo de Carlos Mesa en el mundo del misterio, fruto de su recorrido por más de 30 países en busca de lo inexplicable. Como bien nos recuerda el autor en su prólogo, tuvo la oportunidad de su-mar kilómetros a sus espaldas como reportero de una conocida editorial de revistas durante más de 10 años, des-pués de los cuales se retiró por temas personales. Fue hace dos años, a raíz de una convivencia con el pueblo de los tuaregs, que conoció las pinturas del Tassili, y volvió a escribir en su propio blog personal en Internet.


La mayoría de los textos que nos encontramos en este libro son datos ampliados de lo ya publicado en su blog, pero no por eso pierden su encanto. En esta obra se trata, entre otros temas, sobre los avances tecnológicos del antiguo Egipto, las enigmáticas pinturas del desierto del Tassili, los lugares terroríficos de las leyendas medievales de Catalunya, la búsqueda de brujas en lagos remotos de Andorra o las cuevas de Zugarramurdi, los secretos de la antigua estación de tren de Canfranc, se analizan los sucesos de pueblos abandonados como Solanell o la for-taleza inexpugnable de San Cristóbal, y se narra la verdad de los linchamientos en el barrio judío de Barcelona.
 

http://www.carlosmesa.com/

El planejament reconeix la condició de nucli rural de Solanell. Tot i que cal completar la urbantzació

Un dels pallers de cal Gironi

Lucy Rees and Solanell

The renowned ethologist Lucy Lee Solanelles the project start in the scientific study of behavior of the horses in the wild. It begins with a herd of about 10 copies of pottokas who will live freely in the valley of the mountains of Solanell

push on the photography for to read more about Lucy Rees

Lucy Rees, escritora, etóloga equina y domadora, es una mujer galesa que ha viajado y trabajado en varios países en búsqueda de las formas mas fáciles, universalmente aplicadas y exitosas de tratar con los caballos.
Tras sus estudios de zoología en la universidad de Londres, se especializó en neurofisiología, neuroanatomía y etología, realizó sus estudios de postgraduado en la universidad de Sussex, Inglaterra. Más tarde tuvo una hípica un tanto atípica en las montañas de Snowdonia, Gales, donde empezó a domar los caballos cerriles de aquella sierra ganando fama por su especial trato de caballos con problemas; también comenzó a escribir sus primeros libros (novelas).

That is the "Revival Solanell" by Tomàs Forteza and the " Solitud of Solanell" by W. George Lovell

A town so small and so full of history. And no history of major data or facts extraordinary, if not in history with a capital letter, of that which is done every day of small things, feelings, traditions, of arrelaments, since began as an entity set up fro the late ninth century and was finally surrendered, in a formal way, in the middle of the twentieth century I'any 1954.


They say that when a village is left lost its entire history. Divides people and is not to tell anyone anything deres. Not incidentally, are the stones that Poke lesion without removing them with dignity, give all kinds of explanations. Here there was a was a here Cortal, there is still the shape of the basket of a neighbor or a neighbor, who sat every evening in the stone, take stock of his life and of her convilatans, thinking, so you know, in the miserable existence that is made up and in the future that awaited them, at no time was flattering.


It is true that the traces that are increasingly disappearing by human neglect. Holiday ruins of the lighthouse and a Romanesque church that falls to pieces, which were the core of a population that now go to the first news I'acte consecration of the Cathedral of Santa Maria Office of I'any Urgell 839,. And that initially belonged to vizcondado Urgell, being at that time part of the Valley Castellbó.


To reach Solanelles finally say the name that had long hidden, not shame, if not involuntary default, now it takes over a track that rather annoying than helpful. A track that is ferragosa, incordiant, annoying, and not giving a definite trace until shortly before reaching the village. It's an overwhelming feeling, almost mystical, sudden, like all the abandoned villages are surrounded by the mysteries and you think that only memories and hidden misery.


Solanelles during eleven centuries, it was currency. Kings, viceroys, governors, Viscounts and Earls had this town like a cauliflower, I am interested in the day that the coma and the day that you do not change it.
From all this we have documented. For example, the Viscount Miro d'Urgell, donates I'any 1035 the village of Solanelles a son called his Oliba Isarn that virtually nothing is known of its existence, and therefore has the suspicion that he was a His illegitimate son who had to content with something.


From here the town has hosted, in a distant historical events from different categories. It is surely not the Saracens never heard of Solanelles, but instead, the Cathars, had a certain prominence when fleeing the crusade against the Albigensians. You must also add that its strategic location, within walking distance from the border with Andorra and France led to the villagers could make a sobresou with smuggling, either directly or with brokers. After the last civil war, resistance fighters gained a certain prominence. Although practically, however, remained in private Deiss villagers with the miseries of each day and each period.


However, Solanelles was a relatively large town, isolated but extensive. In the early twentieth century, still had about thirty houses, but nevertheless, as noted earlier, the sixties inhabitants decided, as other peoples of the region to pack and leave for forever.
Did remains of Solanelles? Stones and debris, mystery and love, but a small piece of their culture as a song of thanks to the Agustinet Pallerols del Canto, a young sheep xollador, musician accordionist that following an incident he had with the chapel of the village, decided to do a song that oral tradition has come to today.


Apparently some young xolladors were at church Solanelles working and making spree. The chapel, the angry and perhaps lacking xerinola clientele across the hustle and bustle that was organized, made use of force, to make out in the esgarriats. The reaction xolladors Deiss was a song during the Franco years was prohibited but the locals have always remembered and sang at their parties. Song is called the black cock.


Since women have a contribution to popular culture Solanelles of Alt Urgell. Not everything should be stones, rubble and misery.


Prudence advised to face up to the prospects for the immediate future of the town of Solanelles, make an outline, more realistic than prophetic, his current situation. Often rejected the obviousness of that architecture is not improvised, which only supports guidelines and schedules designed to produce rigidly subject to the laws of the market.
If a society is free, is also cultured, educated and supposedly moltesvegades unsatisfactorily. Hence the need to treat things with love, with love, as was done with Solanelles.
A survey of the future state that authorizes the village will progress to the extent that governments and developers to assume that architecture does not have to be fought with the business or should be an electoral appeal, and obviously a luxury, but a pleasure has been achieved and take charge.






Tomas Forteza

video of the virtual rebuilt of Solanell

LA SEU D'URGELL Castellbò-Sta Magdalena-Sant Joan l'Erm Vell-Xalet Basseta-Turbiàs

excursió en BTT al voltant de Solanell

Enllaç molt bo sobre cartografia per als excursionistes

Recull de fotos de diferents viatges a Solanell

https://picasaweb.google.com/118280739085711662431/VIATGESASOLANELL#slideshow/5574425570041208594

19 de febrer de 2011 - Els exploradors del Solanell

Ahir després d'anar al pediatra per un petit susto que finalment no va ser res, els exploradors del Solanell vam demanar permís a l'Alba de la tortuga pirulina per no anar a classe el divendres i així poder explorar Solanell. Vam arribar sobre les 9 de la nit a cal Butxaca, on l'Angelina i l'Angels ens van tractar de maravella com sempre. Després a dormir a la furgo , ens vam aixecar a les 8am. Una petita exursió al riu, uns contes   i  el Martí s'enfunda el seu tratje vermell preparant-se per la dura jornada d'exploració. Anem a esmorzar a ca la Dolors. Fem temps esperant a un camió que ve de Tarragona, carregat amb una trentena de bigues de fusta melis i unes 5 portes antigues que intentarem aprofitar. El camió és conduït pel Jose Luís i el Diego. Dos nois molt amables  que  ens acompanyen a inspeccionar la pista de Solanell per tal de comprovar si el camió pot pujar fins al poble. Als 100 mts ja  veuen que no és possible , però tot i així decidim seguir l'excursió per ensenyar-lis la primera borda que volem consolidar. El Diego hi enten força de construcció i ens dona bastants consells  per organitzar les obres amb la màxima eficiència i estalvi econòmic. Tornem del poble, ells descarreguen el camió i els exploradors decidim anar a altres contrades a veure neu. Arribem sobre les 14:30 a San Juan de l'Erm, al refugi de la basseta, on dinem un bon plat  de macarrons i un tall e llangonissa. Després , el txon , l'explorador petit i jo,  anem amb trineu l'explanada que hi tot just davant del refugi. Després d'unes rialles i una petita migdiada al sostre de la furgo-exploradora amb llegida de contes inclosa, ens disposem a anar a Turbiàs a visitar als nostres amics Irene i Jose, encantadors com sempre. Ens indiquen on trobar als famosos Pratgi Merlotti i la Raquel que ens acullen  a casa seva i ens tracten com si fòssim de la família. Mentre l'explorador petit fa bona feina amb un sortit de galetes que li ofereix la Raquel en Pratgi m'explica anècdotes i històries interessantíssimes sobre la vall de Castellbó i sobre Solanell i les seves gents. Ens despedim i tot just engegar la furgo , l'explorador petit es queda dormit fins a Tàrrega, on parem  a sopar i després seguim fins a caseta o ens esperen les dones de la casa que ens reben amb molts petonets sobretot per l'explorador petit (serà enxufat!! jeje). Salut

La gent de Solanell

Una de les coses més boniques que m'ha passat ha sigut poder veure com gent que havia viscut a Solanell es retrobaven després de més de 40 o 50 anys

SOLANELL 2006

Selecció de fotos del mes de juny i octubre de 2009

Comencen els accesos

Ja fa uns 45 anys els de cal Gironi van fer una pista per poder accedir amb cotxe a la seva casa i pallers. Per aquesta pista hi passaven carros i inclús hi va arribar a circular un land rover  conduït per  l'últim habitant del poble, el Sisco de cal Gironi, testimoni d'aquests fets narrats  ,que per cert, va marxar del poble perquè no hi havien dones i com ens va dir durant un dinar a cal Butxaca, "la va trobar i encara la conserva!


pitja aquí per veure el tall: http://www.pirineustelevisio.com/tag/solanell/


UN ARQUITECTE REVIU SOLANELL, EL POBLE DEL GALL NEGRE


10-09-2010


Cap a l’any 1920, un grup de xolladors d’ovelles de Cal Gep, al poble de Solanell, entre els quals hi havia l’Agustinet, de Pallerols del Cantó, cantaven i feien xivarri davant de l’església de Sant Julià. El capellà, que en aquell moment deia missa, va sortir a increpar-los però el grupet va respondre amb una cançó picant sobre mossèn Antoni i la seva majordoma. El rector els va fer fora a garrotades.


L’Agustinet, que era un excel·lent acordionista, va compondre la cançó del Gall Negre. La lletra i la melodia popular ha arribat fins a l’actualitat. La cançó, amb gairebé un segle, no s’ha perdut. En canvi, l’església i el poble de Solanell estan pràcticament en runes.


Solanell, un poble fundat l’any 839, va ser un dels més grans de la vall de Castellbò. Fa uns 70 anys hi vivien unes 200 persones. Els habitants, farts d’esperar l’electrificació del poble, van anar abandonant Solanell. L’any 1972, quan va arribar l’electricitat, només hi quedaven alguns pagesos i masovers. L’any 1976 el poble va quedar despoblat del tot.


Fa cinc anys, un jove arquitecte de Tarragona el van engrescar per participar en un projecte de rehabilitació d’un petit poble deshabitat del Pirineu. L’arquitecte, Saül Garreta, s’hi va apuntar. Però la iniciativa es va desinflar i es va quedar sol. No obstant això, Garreta no va desistir i ja és el propietari del 70% de les cases. La compra no va ser fàcil ja que va haver de negociar amb els hereus de les cases, entre els quals hi havia set cosins germans.
Ara ha començat a arreglar el camí d’accés al poble perquè està impracticable. Solanell és tan sols a 6km de Castellbò però només s’hi pot arribar amb un tot terreny. Per tant, el principal és l’accés rodat a peu de poble i l’electrificació.


Amb l’abandonament del poble, els pals de llum han caigut. Per tornar-ho a posar a punt, Fecsa demana 120.000 euros. El noi de Tarragona, com se’l coneix a la vall, ha demanat una subvenció a la Generalitat i un Pla d’Electrificació Rural.
La feina de rehabilitació serà llarga i feixuga. Però Garreta no desisteix i té molts projectes per recuperar Solanell. L’arquitecte ha creat un bloc a internet on explica l’evolució del projecte i ha penjat una demostració virtual de com s’imagina el poble.


Accés rodat, llum i aigua. És el bàsic per recuperar el poble. D’aigua n’hi ha. I molta. A l’entrada hi ha una font natural que mai s’ha assecat. I Garreta ha fet pujar un especialista a Solanell que ha certificat que hi ha molta aigua subterrània. Per tant, l’aigua es podria extreure de pous.


Garreta té molta feina a Solanell. Les cases estan en ruïnes, molt més que fa cinc anys, quan va conèixer el poble per primera vegada. L’església, cèlebre pels fets que es narren al Gall Negre, sobreviu a la degradació total.


Però la il·lusió i les ganes de tornar a donar vida a un poble del Pirineu no faran desistit el noi de Tarragona.

El Blog d'en David

Acabo de rebre un comentari d'en David, un fotògraf que de ben segur us agradarà conèixer.
El Blog d'en David Manzanera
En David i Solanell

Deixo l'enllaç d'una bona eina per analitzar el territori.

http://www.ortoxpres.cat/client/icc/

Selecció de fotografies dels últims 6 anys

Lucy Rees , Raquel Villares,i el Projecte dels Pottokas

http://www.lucyrees.com/
Vols conèixer que fa i qui és la Lucy Lees? pitja aquí

Amb la reconeguda etóloga Lucy Rees i la Raquel Villares estem estudiant la possibilitat de implantar el projecte dels PottOkas en les montanyes de Solanell

Lucy Rees


Raquel Villares


Enero 2.011


Sumario:


Propuesta: La continuación y el desarrollo de un proyecto ya iniciado, viz.: el mantenimiento de una manada de caballos primitivos (el pottoka vasco) en el monte sin ningún manejo, como se fueran salvajes, con fines científicos y educativos.


Se precisa: una zona de monte, mínimo 500 ha, donde no hayan otros caballos.


Razones para el proyecto:


a) no existe en Europa una población tal de caballos que se pueda usar para estudios etológicos (estudios del comportamiento de los animales salvajes).


La etología equina es un asunto de interés creciente tanto en las universidades y la investigación científica, como por los aficionados al caballo.


b) La conservación y estudio de una raza muy primitiva y especial científicamente.


Financiación actual: El proyecto se auto-financia por los cursos que damos, ya que no se paga renta por el uso de la finca.


Beneficios para la zona:


a) el prestigio que supone este proyecto de etología y conservación y el interés que generará;


b) atracción de alumnos hacia los cursos, con sus necesidades de alojamiento y comida;


c) limpieza del monte y los bosques, reduciendo el peligro de incendios;


d) posiblemente, la creación de un centro de alojamiento, estudio e información, con los ingresos y trabajo que éste supondría.

Fotos de juny, octubre i novembre de 2009 de família, amics col·laboradors i d'alguns paissatges canviants de la vall.

El Molí , la Central i el pont de fusta. Els cavalls del Gons

La Remei i l'Eudald de cal Gironi retrobant-se

La cançó del Gall negre en Vendelplà

L'esglèsia de Sant Julià ,el descobriment del molí de can Llehïr i una versió alterntiva del " gall negre"

NOVEMBRE 2010




 Els meus amics Feng, Li i companyia.....Un treball de xinos!!
L'Enric de can LLehïr
En Juan Butxaca  i el seu nebot , Aleix l'amo de la montanya!!
Ull amb el nogué de cal Gironi!!
l'amiga Maica d'Andorra i  la meva mare  provant la pista quasi acabada!!

 

El molí , a central i el pont de fusta

http://picasaweb.google.com/solanell/ElMoliLaCentralIElPontDeFusta#

Aquestes fotos corresponen a l'antiga central elèctrica i al molí. A Aquets prats s'hi pot arribar en cotxe a través d'una pista que surt just uns 300mts abans d'arribar a Solanell.  Aquesta pista la va obrir en Juan Butxaca per al de treure la llenya. Just abans d'arribar a la central hi trobareu un  monumental nogué a ma esquerra. Cal baixar amb un bon 4x4. Des d'aquí tot atravessant el pont podreu agafar una pista senyalitzada i acondiacionada pel Parc natural de l'Alt Urgell,  que ens porta cap a Sendes i altres contrades

JA SORTIM A WIKIPÈDIA!

http://ca.wikipedia.org/wiki/Solanell

".......Solanell és un nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò, a l'Alt Urgell. Actualment el poble es troba despoblat, però el 1857 havia arribat als 107 habitants, 26 el 1960 i 8 el 1970. .........Rehabilitació
Actualment està en projecte la rehabilitació del poble, encara abandonat. El projecte l'està duent a terme el tarragoní Saül Garret Puig, que ha comprat dos terços del poble quaranta anys després de l'abandonament. A l'agost del 2010 s'han iniciat les obres del camí d'accés i que posteriorment el precediran la reconstrucció del poble.[3]........."

Fotos del passat setembre- Començament de la pista i algunes imatges dels prats de Solanell